Com a instrument bàsic en els procediments mèdics, l'ús estandarditzat de xeringues afecta directament els resultats del tractament i la seguretat del pacient. El domini de les tècniques d'ús científic no només és una habilitat essencial per al personal mèdic, sinó que també és un element clau per reduir els riscos operatius i millorar la qualitat de l'atenció mèdica. Aquest article descriu les tècniques pràctiques de la xeringa des de la preparació i el funcionament fins al pas final, proporcionant una referència per a la pràctica clínica.
La preparació precisa abans del procediment és fonamental. La mida de la xeringa adequada s'ha de seleccionar en funció de les propietats del fàrmac, la dosi i el lloc d'injecció-per exemple, una xeringa de menys d'1 ml és adequada per a l'administració de micro-dosi per garantir un calibratge precís, mentre que es requereix una xeringa amb la capacitat corresponent per a omplir de líquid de gran-volum per evitar aspiracions repetides; Simultàniament, comproveu el segell de la xeringa estirant suaument l'èmbol per confirmar que no hi ha fuites, observeu si la punta de l'agulla és afilada i lliure de punxes i si la paret interior de la xeringa està neta i lliure d'impureses. Abans de treure la medicació, s'ha de verificar estrictament l'ordre del metge, seguint el principi de "tres controls i set verificacions" per evitar errors causats per confusió sobre el nom o la dosi del medicament. Durant el dibuix, mantingueu la xeringa vertical i estireu lentament l'èmbol cap a la marca necessària, eliminant amb cura l'aire de la xeringa, especialment per a fàrmacs que s'oxiden fàcilment o que requereixen una dosi precisa (com la insulina). El mètode "toqueu la paret de la xeringa + empeny suaument per eliminar les bombolles" es pot utilitzar per garantir que no quedin bombolles d'aire.
El control detallat durant el procés d'injecció determina l'experiència i la seguretat. Els llocs d'injecció s'han de seleccionar en funció de les característiques del fàrmac i de l'estat del pacient: les injeccions subcutànies sovint es realitzen en zones amb capes de greix més gruixudes, com ara l'abdomen o la vora exterior del múscul deltoide a la part superior del braç, amb un angle d'inserció d'aproximadament 30 graus -40 graus ; Les injeccions intramusculars es realitzen principalment al quadrant exterior superior del gluti major o del vast lateral, amb un angle típicament d'uns 90 graus. Abans de la inserció, desinfecteu la pell en un patró circular amb una solució de iode (diàmetre superior o igual a 5 cm), espereu que s'assequi, estireu la pell i introduïu ràpidament l'agulla per reduir el dolor de tracció del teixit; quan s'injecta el medicament, la velocitat ha de ser uniforme i lenta per evitar una pressió sobtada que podria provocar inflor local o fuita del medicament. Si es troba un augment de la resistència o el pacient es queixa de dolor intens, s'ha d'aturar immediatament la injecció i comprovar la posició de l'agulla per descartar la possibilitat d'una entrada accidental a un vas sanguini o un contacte nerviós.
La cura i l'enregistrament adequats del-procediment són crucials. Després de retirar l'agulla, premeu suaument el lloc de punció amb un cotó estèril durant 3-5 minuts (fins a 10 minuts per a pacients amb funció de coagulació anormal), evitant el fregament per evitar l'hematoma. Eliminar les xeringues d'un sol ús segons la classificació de residus mèdics; la reutilització està estrictament prohibida. Simultàniament, s'han d'enregistrar el temps d'injecció, el lloc, la dosi i la resposta del pacient per proporcionar proves traçables per al tractament posterior.
L'essència de les habilitats d'ús de xeringues rau en la combinació de "precisió" i "atenció humanista"-l'adhesió estricta als procediments operatius per garantir la seguretat és essencial, alhora que centrar-se en la comoditat del pacient per optimitzar l'experiència. Només interioritzant aquestes habilitats en hàbits es poden complir els requisits essencials de la professionalitat mèdica en cada procediment.